4/10/2017

4/10/2017

dimecres, 2 d’agost de 2017

Una Estelada al Cim de l'Everest i el 6G



Fa 25 anys  de Barcelona 92... 25 anys, que vaig tenir el privilegi i l’honor de portar la Flama Olímpica, a les Masies de Voltregà...

Els eslògans : “Volem comitè olímpic Català” i “Freedom for Catalònia”, varen quedar apaivagats per el... “Amics per sempre”.

En 25 anys rés no ha canviat... Només un petit detall :
Ara la senyera és el símbol de la indiferència, i es pot confondre perfectament com la bandera del conformisme, amb els mateixos colors que “la Rojigualda”.

Soc molt ingenu... Vaig somniar que un Alpinista Català portava una Estelada al Cim de l’Everest...

Poc o molt, tots els Muntanyencs Catalans, estàvem pendents de la evolució d’en Kilian Jornet, en Ferran Latorre i l’Òscar Cadiach... Felicitats a tots tres.

No em puc imaginar una portada de la revista Desnivel, amb una foto d’en Kilian onejant l’Estelada... No veig en Kilian reivindicant la llibertat d’un poble, potser perquè ell sempre ha estat lliure.

Al Òscar no crec que se li hagi ocorregut pujar una Estelada al Cim del  Broad Peak, si de cas la Tarragonina. En Ferran era la nostra esperança... Una imatge amb l’Estelada al Cim de l’Everest hagués donat una empenta a tots els que ens sentim Catalans.

S’ha produït un fet insòlit... Tots dos han estat el primer Català en completar els 14 x 8000. Llàstima que en aquets moments ser el primer Català no te cap valor.

La majoria d’esportistes professionals eviten pronunciar-se a favor del dret a decidir. Els Alpinistes diuen que escalen per ells... Però es deuen als sponsors.

Si respectes i estimes algú, deixa’l lliure, si li dones aquesta confiança potser que no marxi mai.

22/7/2017   Canigó 2784 m.

20/7/2017   Puigsecalm 1515 m.


31/7 i 1/8/2017   Ordesa    “GÉMINIS”   400 m.  V+ A2 (7a)

Tenia la ressenya impresa des del Juliol del 2007 (amb un llarg de 6G ?)...  Per diverses raons l’havía deixat oblidada al calaix de les il·lusions perdudes...

Una oportuna piulada del company i amic Josep Santasusana, amb un bonic reportatge fotogràfic i una descripció detallada del itinerari, em va fer repensar que potser encara la podria intentar...

Com a les grans ocasions, tot ha estat més fàcil del que m’imaginava. El misteri s’ha resolt... El 6G és un V/A2  (7a per els escaladors), i a la Fissura OW el grau no és obligat.

Nota : (Vaig graduar un llarg de 6G a la “Via Lliure” 400 m. Dent d’en Rossell... La dificultat amb lliure pot ser similar)